Sadernes (Garrotxa)
- Distància total: 42,6 kms
- Desnivell positiu total: 2600 m+
- Temps estimat: entre 7-10 hores
Punt d'inici/final: Sadernes
Recorregut llarg i exigent, en molt bona part per terreny tècnic, de mala petja, on cal conéixer amb anterioritat la zona. Important saber orientar-se. Ascensió i descens sense descans a quatre cims de la Vall de Sant Aniol: Martanyà, Bassegoda, Puig Salarsa i Puig de les Canals (el Brull). Ambient solitari i salvatge, amb fort desnivell envoltat de cingles. Desaconsellable en èpoques caluroses, com al pic de l'estiu, i a dies plujosos i humits.
Sadernes (300 m, km 0) - trencant del Martanyà (400 m, km 5,3)
Comencem a trotar des de Sadernes per la pista que va cap a Riu i la Muntada. De bon principi s'inicia en suau baixada, ideal per anar escalfant, però un centenar de metres enllà, apareixen els primers repetxons, que de moment, són de bon fer. A banda esquerra tenim l'engorjat del Pas del Duc, sovint eixut. Travessem per primera vegada la riera pel pont dels Aures i al davant veiem l'estret del Castellsespasa, preludi del que trobarem al llarg de tot el dia: cingles i terreny esquerp. A la banda dreta hi ha les boniques gorges del Passant d'en Roca, invisibles per qui circula en cotxe. Seguim per la pista i travessem novament la riera, al mateix punt on hi ha una marcada balma. Ara la pista ja puja més decidida, però aviat l'abandonarem quan veiem a banda esquerra el pont de Valentí (km 4,6). A partir d'aquí ben bé tot el recorregut serà per corriol.
Davallem cap al pont, travessant-lo, i seguirem el marcat camí conegut com de les gorges de Sant Aniol. Deixarem a banda esquerra tant els camins que pugen cap al Grausadidorta com a Talaixà, i algun viarany dolentot a banda dreta que porta cap a la riera. El camí puja i baixa però és fàcil de trescar i no té pèrdua. Travessarem la nova pista de la Quera i finalment, enllaçarem amb la pista de la Muntada a l'alçada de les ruïnes de la Farga. Poc després trencarem a la dreta per travessar novament la riera, aquesta vegada a gual. Aquest curt tram és pla i tovet, a un bonic bosc de ribera. Aviat arribarem a l'entrada de la zona de les gorges, al punt on hi ha la resclosa del Gomarell. Comença el terreny tècnic de veritat.
Seguirem al costat de la riera durant uns minuts, vigilant de no relliscar a la roca. Allà on a banda i banda s'estrenyi el pas, on els cingles caiguin a pic -per un cantó el Salt de la Núvia i per l'altra, el final del cingle Trencat del Martanyà-, allà hem d'estar al cas perquè aviat a mà dreta comença el corriol que puja al Martanyà. Hi sol haver alguna fita i una creu groga. Per tant, no hem d'arribar a la gorja del Citró.
Trencant del Martanyà (400 m, km 5,3) - cim del Martanyà (1.031 m, km 7,9)
Ens endinsem muntanya amunt a un bosc caducifoli enmolsat i humit. El corriol va fent marrades, curtes i insistents, visitant alguna antiga plaça carbonera. Aviat es redreça i comença la pujada de debò, la pujada forta. A la dreta tenim el cingle Trencat, on l'ambient és silenciós i d'una gran serenitat. De mica en mica anirem entrant a una pineda i finalment, després d'una bona suada, sortirem a un caire on tindrem bones vistes de la vall i del Bassegoda. De fet, passats uns kms hi serem a aquesta altra banda. Seguirem per aquest caire fins arribar al planell cimal, ocupat per una pineda. Per arribar al punt més alt caldrà travessar la pineda, ajudant-nos d'alguns punts als arbres, i pujar a un petit llom herbat. Cal fixar-se a la nostra esquerra, en una petita bassa, utilitzada per porcs senglars, perquè serà el punt on davallarem cap a Riu.
Cim del Martanyà (1.031 m, km 7,9) - Puig de Bassegoda (1.373 m, km 13,1)
Baixant del cim anirem cap a la bassa (pot ser eixuta) i mirant cap al Bassegoda, ens fixarem a dos punts de dos pins. Aquí comença un corriol que primer baixa mansoi però aviat decididament. Després d'algunes marrades, se surt a sobre d'un cingle (anar amb compte) al vessant assoleiat. El camí esdevé camí de matxos però és de molt mala petja, amb moltes roques, sobretot quan es travessa una tartera. Finalment, s'arriba a un camí carreter que caldrà seguir-lo per la nostra banda esquerra, fins a un petit pla abans de travessar la riera del Tumany, admirant un moment el bonic roure de Ca n'Agustí. Sortirem a les feixes de Ca n'Agustí (600 m, km 10), on sol pasturar bestiar i amb el rerefons dels cingles de Gitarriu, que tanquen per llevant aquesta petita vall de Riu, i iniciarem una nova pujada. Des del Martanyà haurem desfet poc més de 500 m de desnivell, arà caldrà fer-ne uns 700 de positius.
El punt de referència són unes plaques solars. Allà neix el corriol que fermament i sense descans puja cap a la Placeta Blanca. Al llarg d'aquest camí observarem a l'altra banda el Martanyà tot just conquerit. La pujada és forta i cal agafar-s'ho bonament perquè tot plegat fins el cim del Bassegoda no hi haurà descans. Just a la Placeta, on hi ha un encreuament, seguirem per la banda dreta. Poc després, per l'esquerra, se'ns ajunta un camí que prové del Corral de Principi i per on justament passarem més tard. Nosaltres seguim amunt fins assolir el collet de Santa Maria. Uns metres més enllà, de pla, trencarem cap a l'esquerra, senyalitzat amb un pal, cap al caire de Comadells.
El caire de Comadells porta directament a les dues taules cimeres del Bassegoda. La pujada pel caire és dreturera i fatigosa, de molt mala petja, però ben distreta. Podem anar seguint tot de fites que portaran al mateix lloc. Ja sigui per calor a l'estiu, fred a l'hivern o vent els dies que bufa, esdevé un lloc sofert. Les vistes són fenomenals. Una vegada superat el caire, cal voltar per llevant i arribar-se a la grimpadeta final fins el cim (1.373 m), punt culminal del trail que estem realitzant avui.
Puig de Bassegoda (1.373 m, km 13,1) - Puig Salarsa (1.154 m, km 22)
Desfem la grimpadeta i seguim en direcció contrària a la que portàvem, o sia, en direcció nord. Des d'aquí gaudirem d'un llarg tram on podrem córrer de valent. Amb cura davallem fins el Pla de la Bateria, i per la dreta, continuem avall per una pistota, arribant-nos fins el coll de Principi. Després seguim per la pista, de bon fer i on podem deixar anar les cames, però aviat trenquem a l'esquerra, on hi ha un pal senyalitzador. Corriol avall, ràpidament, desemboquem a les ruïnes del corral de Principi. Si bé el camí que seguíem -i que coincideix amb el GR-11- continua per la dreta, nosaltres girem cap a l'esquerra, cap a la baga del Bassegoda. Després de travessar un torrent, sovint sec, el corriol s'endinsa a una bonica fageda. Més enllà es passa per les balmes del Cànem i finalment s'enllaça amb l'encreuament del ja trepitjat camí del collet de Santa Maria. Ara girarem avall i pocs metres més endavant a un nou trencant continuarem per la nostra dreta. Ens endinsem cap a la clotada a una zona caducifòlia i humida, amb molta fullaraca als peus, fins a travessar el torrent del Tumany.
Des del torrent toca pujar a coll Roig, i una vegada aquí, tombarem per la nostra dreta seguint ara un camí molt més evident, que passant per Can Principi, acaba arribant al corral, anteriorment visitat. Continuarem en direcció contrària a la d'abans, allunyant-nos definitivament del Bassegoda, per un camí carreter que suament en pujada acaba morint a la pista de coll de Principi. La seguirem poca estona en direcció la Creu de Principi, per trencar aviat a la dreta i amunt mitjançant una petita marrada que mena directament a la carena entre el Puig Bernabé i Puig Salarsa, on acabarem fent cim no massa més tard.
(Atenció! = al track el recorregut segueix des de Can Principi fins al coll de la Creu de Principi directament, però és una opció que si no es coneix molt bé, no la recomano doncs la vegetació amb el temps ha anat esborrant el viarany, hi ha escadusseres fites i el més fàcil és esgarrinxar-se amb els esbarzers i altres arbustos punxeguts, i pot arribar a desorientar)
Puig Salarsa (1.154 m, km 22) - la Comella (735 m, km 27,1)
Des del cim davallem cap al coll i continuem avall per pista. Després d'uns 400 m, on hi ha un revolt molt marcat, l'abandonem i donant l'esquena, seguim per una pista en desús que en pocs metres aviat canvia a camí i entrem a la fageda. Aquest tram és fantàstic per córrer i només cal anar amb compte de seguir bé el recorregut més endavant, quan domini la roureda i el corriol es faci fugisser entre tanta fullaraca. Així, passarem pel coll de l'Abellà, la creu dels Miquelets i poc abans del coll de Prior, a un pla herbat mig desforestat, trencarem cap a migdia per davallar a la Comella.
La Comella (735 m, km 27,1) - Puig de les Canals o d'en Coll (1.031 m, km 30,6)
De la Comella baixem fins a la pista i uns metres cap a la dreta la travessem (avituallament d'aigua). El camí de mica en mica va guanyant desnivell. Travessa un parell de torrents, s'enfila cap a la balmeta on brolla la font del Sant -lloc encisador i molt agradable- i continua amunt, mentre deixem a la nostra esquerra un corriol que porta a la riera, emprat pels barranquistes, i arribem al camí de les Canals. Trenquem cap a la dreta tot amunt i sense descans, visitant una nova balma, la del Davallant, i arribem a l'evident coll de la Bassa (846 m).
Des de que hem sortit de Sadernes a primera hora ja portem una bona tralla acumulada , però encara hem de guardar forces perquè ens esperem emocions igual o més fortes que abans.
Del coll de la Bassa fins el cim del Puig de les Canals cal seguir una mena de viarany que tot sovint es reblincola, evitant diversos grenys i accidents de la muntanya. L'ascensió és curta, però a aquestes alçades, ben soferta.
Puig de les Canals (1.031 m, km 30,6) - trencant del Martanyà (400 m, km 37,2)
Des del cim retornem al coll de la Bassa però ara girem cap a la banda oposada per on veníem. Baixem per un corriol i aviat desemboquem a una pista. La seguim poc més d'1 km, el suficient per estirar i relaxar les cames i també la concentració. Quan arribem al segon revolt a la dreta, girem en direcció contrària (hi ha una gran fita) i entrem a un bosc a on abunden els boixos (l'anomenen camí dels boixos). Anirem per sobre de l'enorme tall existent entre el Puig Sanoguera i el Puig de les Canals, per on s'escola la jove riera de Sant Aniol formant el Salt de la Capa i el Salt del Brull. El camí és bo per córrer tot i que de vegades estarem a tocar de l'abisme (sovint sense ser-ne conscients). Així doncs, a partir d'ara caldrà extremar les precaucions i anar amb compte.
Després d'un tram planer, travessem les feixes del desaparegut Can Llebre i ens disposem a davallar fins a Sant Aniol, ben al fons de la clotada que tenim al davant. Primer de tot hem de pujar un tram per salvar dues petites cingleres, més endavant, travessem un pedruscall i ara sí ja anirem de baixada, sobretot passat l'escaler del pujant d'en Llebre (on cal ajudar-se amb les mans). Ara ja haurem deixat enrera la timba que teníem ben a la vora, però no per això hem de deixar d'estar al cas. El corriol, fàcil de seguir amb les abundants marques grogues, inicia una forta davallada, reblincolant-se una i una altra vegada fins al collet de Clarioles. Des d'aquí i per la dreta, gràcies a un preciós camí empedrat ens arribarem fins a Sant Aniol d'Aguja, on podrem descansar uns minuts. Posteriorment, només cal agafar el camí de les gorges, fins el trencant del Martanyà.
Trencant del Martanyà (400 m, km 37,2) - Sadernes (300 m, km 42,6)
Exactament igual que el primer tram però en sentit contrari.
