Girona
5 kms - 30min 45s
Web Classificacions
Un parell de dies abans ens inscrivim a aquesta cursa. Podria ser una bona idea anar a córrer a Girona l'últim dia de l'any. Serà la primera cursa amb molta canalla per l'Alina i a més a més, jo tinc ganes de córrer una distància que no sovintejo. Molt més encara, desconec la meva marca de 5 kms, aprofitaré per apretar amb ganes i veure on paro, serà genial córrer pel barri vell, amb la gola seca i les pulsacions per l'aire i... res, que un dia abans, mentre estic rodant suaument, sento una estrebada al bessó (per què?) i aviat el tinc adolorit, torno caminant cap a casa... el cap ja bull... la cursa no podrà ser... o sí?
A dos de quatre aparquem a Fontajau, on fàcilment ens fem amb els dorsals i xerro amb en Xevi, presi de l'Atletisme Girona i coorganitzadors amb el Servei d'Esports de l'Ajuntament. Si més no, sé que la cursa està en bones mans i no serà una font de maldecaps, com malauradament acostuma a passar cada vegada més freqüentment a moltes curses de casa. Només una dada: el límit en 1400 participants, que ja diu bastant en la cura i la qualitat que volen donar. Més tard, anem a passejar i notant endurit el bessó, ja veig que de córrer en faré poc avui.
A un quart de sis hi ha la sortida dels més petits, on corre l'Alina. Fa goig veure tanta canalla i amb tantes ganes de córrer i passar-s'ho bé, amb els ulls brillants de l'emoció. L'Alina fa una bona cursa (regular i exprimint-se al màxim, 3min 25s en 600 m) i aviat ja torna a ser als inflables...
Finalment, decideixo fer la cursa, tot i que el bessó em fa molt mal i ja sé que el millor seria no córrer, però noi, em fa molta il·lusió córrer a Girona i gaudir de l'ambient. Els 5 kms, per molta distància curta que sigui, contràriament se'm fan bastant llargs, corrent ben bé a la cua, on tinc la sort de viure de prop els esforços i alegries de tota una colla de corredors -sobretot corredores- que defugen de marques, ritmes i actituds "semiprofessionals". Tot el tram a partir del carrer Nou és un neguit perquè no em peti el bessó mentre trepitgem les llambordes, i finalment, arribo a meta molt satisfet. Més de 6 minuts per km i posició mil cent-i-pico de quasi mil tres-cents corredors. No sé com explicar-ho, ha set com un gran èxit i una mica especial. Una nova experiència! (i uns dies aturat...)
A un quart de sis hi ha la sortida dels més petits, on corre l'Alina. Fa goig veure tanta canalla i amb tantes ganes de córrer i passar-s'ho bé, amb els ulls brillants de l'emoció. L'Alina fa una bona cursa (regular i exprimint-se al màxim, 3min 25s en 600 m) i aviat ja torna a ser als inflables...
Finalment, decideixo fer la cursa, tot i que el bessó em fa molt mal i ja sé que el millor seria no córrer, però noi, em fa molta il·lusió córrer a Girona i gaudir de l'ambient. Els 5 kms, per molta distància curta que sigui, contràriament se'm fan bastant llargs, corrent ben bé a la cua, on tinc la sort de viure de prop els esforços i alegries de tota una colla de corredors -sobretot corredores- que defugen de marques, ritmes i actituds "semiprofessionals". Tot el tram a partir del carrer Nou és un neguit perquè no em peti el bessó mentre trepitgem les llambordes, i finalment, arribo a meta molt satisfet. Més de 6 minuts per km i posició mil cent-i-pico de quasi mil tres-cents corredors. No sé com explicar-ho, ha set com un gran èxit i una mica especial. Una nova experiència! (i uns dies aturat...)
Deixo un micro-vídeo curull de motivació i vida, per afrontar el 2012...
4 comentaris:
Ep! Coincidim amb això, jo també vaig córrer la Sansi de Reus, molt bon ambient i tal i tal.
Bona manera de dir adéu a 2011.
Bon any Màrius!
Et veig molt animat, espero que aquest 2012 t'estrenis en marató.
M'en alegro de que hagis acabat tan satisfet Luigi !!
Però...cuidado, cuidado, que de cames només tenim 2..
¿Què faràs d'aquí 6 meses? ¿Un 5000m pista, o un 100K? :-)
Cuida't Luigi.
Doncs m'agradaria fer els 100
I si perdo uns quants kgs, atacar la marca de mitja i també el 10mil
O sigui... QUATRE reptes, jajaja
Publica un comentari