Dimarts, 2 d'agost
Cascada d'Espigantosa (Eriste, Ribagorza Oriental, Huesca)
17 kms - 1850 m+ - 6h 30min
(Track a Wikiloc)
El massís del Posets (o Llardana) (3375 m) destaca com a unitat independent als Pirineus. Mirador privilegiat i d'estètica babeliana, té el privilegi de ser la segona muntanya en alçada de la serralada, amb només 29 metres inferior al cobejat Aneto. De fet, també és una muntanya visitada per races de tot tipus, una mica tal com passa amb molts cims que tenen penjat el cartell de "3000s". Com nosaltres defugim una miqueta d'aquestes etiquetes i les "aglomeracions" associades, per això anaven passant els anys i mai li havíem fet una visita... però què carai! des de l'any passat que ja el teníem al punt de mira des de que ens va deixar bocabadats des de la banda de Viadós.
Per realitzar un primer tast, pugem per la via (potser) més ràpida, fàcil i popular, l'anomenada Ruta real (o de la Canal Fonda). El dubte que teníem era si portar botes o sabatilles, pel tema de la neu a la Canal Fonda. Al final ens decidim per les sabatilles i els bastons, decisió que també relacionada amb el canvi de temps que patirem, serà del tot encertada. També consulto algunes pàgines web, com la recent ascensió d'en Jordi, que ens serà molt útil.
Comencem la caminada des de la cascada d'Espigantosa a 1500 m d'altura (encara que ara sortiria des del mateix poble d'Eriste, que tot i que serien 2250 m+ d'una tirada, evitaríem l'estreta pista per cotxes i seria un recorregut molt més autèntic). Ens esperàvem grans quantitats de gent, però a dos quarts de vuit som pocs els que pugem des de l'aparcament cap al refugi del Forcau (o Angel Orús). Es preveu un dia càlid i així ho notem mentre tresquem amunt pel bosc, amb un cert grau d'humitat. El paisatge és preciós, amb aigua i verdor per tot arreu. En una hora i quart som al refugi (2095 m), al costat del qual decidim esmorzar. Continuem amunt salvant una immensa veta de granit on cal seguir les fites de pedra (el camí en cap moment té pèrdua, doncs també hi ha senyalització horitzontal), mentre anem veient com els núvols corren a gran velocitat a no massa alçada...
Cascada d'Espigantosa (Eriste, Ribagorza Oriental, Huesca)
17 kms - 1850 m+ - 6h 30min
(Track a Wikiloc)
El massís del Posets (o Llardana) (3375 m) destaca com a unitat independent als Pirineus. Mirador privilegiat i d'estètica babeliana, té el privilegi de ser la segona muntanya en alçada de la serralada, amb només 29 metres inferior al cobejat Aneto. De fet, també és una muntanya visitada per races de tot tipus, una mica tal com passa amb molts cims que tenen penjat el cartell de "3000s". Com nosaltres defugim una miqueta d'aquestes etiquetes i les "aglomeracions" associades, per això anaven passant els anys i mai li havíem fet una visita... però què carai! des de l'any passat que ja el teníem al punt de mira des de que ens va deixar bocabadats des de la banda de Viadós.
Per realitzar un primer tast, pugem per la via (potser) més ràpida, fàcil i popular, l'anomenada Ruta real (o de la Canal Fonda). El dubte que teníem era si portar botes o sabatilles, pel tema de la neu a la Canal Fonda. Al final ens decidim per les sabatilles i els bastons, decisió que també relacionada amb el canvi de temps que patirem, serà del tot encertada. També consulto algunes pàgines web, com la recent ascensió d'en Jordi, que ens serà molt útil.
Comencem la caminada des de la cascada d'Espigantosa a 1500 m d'altura (encara que ara sortiria des del mateix poble d'Eriste, que tot i que serien 2250 m+ d'una tirada, evitaríem l'estreta pista per cotxes i seria un recorregut molt més autèntic). Ens esperàvem grans quantitats de gent, però a dos quarts de vuit som pocs els que pugem des de l'aparcament cap al refugi del Forcau (o Angel Orús). Es preveu un dia càlid i així ho notem mentre tresquem amunt pel bosc, amb un cert grau d'humitat. El paisatge és preciós, amb aigua i verdor per tot arreu. En una hora i quart som al refugi (2095 m), al costat del qual decidim esmorzar. Continuem amunt salvant una immensa veta de granit on cal seguir les fites de pedra (el camí en cap moment té pèrdua, doncs també hi ha senyalització horitzontal), mentre anem veient com els núvols corren a gran velocitat a no massa alçada...
De mica en mica, anem pujant sense descans direcció la Canal Fonda, que s'intueix perfectament entre el Diente de Llardana i la Tuca Alta, quan ens desviem del GR i prenem el trencant de la nostra dreta. Finalment, entrem a la coneguda canal (cap als 2600 m) per on davalla una gran congesta, però que a l'hora que passem ja està una mica toveta (i bruta pel pas de la gent), i les sabatilles es defensen prou bé. Potser ens esperàvem més neu, doncs aviat en podem sortir per un cantó i estalviar alguna relliscada tonta. Ben al capdamunt es localitza el collado del Diente (3010 m) on abans torna a reaparèixer la congesta, encara que sense cap problema doncs hi ha bona traça (es pot evitar pujant per la dreta però el terreny és molt descompost). Al collado, on hi ha una superba visió del veí Diente de Llardana i la malgirbada paret de l'Espadas, les condicions canvien sobtadament i ens hem de vestir amb el paravents.
Sembla ser que -sense adonar-nos- anem a bon ritme, doncs anem adelantant tot de gent que segurament han sortit molt abans que nosaltres. De fet, els horaris que teníem memoritzats no quadren amb els reals i per això quan agafem la cresta definitiva i fem cim, ens "falta" una hora llarga. En total, unes 4h 15min, amb parades incloses (poques). El cas és que els núvols ja ens havien tapat tot el paisatge (per tant, haurem de tornar un altre dia) i cap als 3200-3300 m el fred es feia intens, amb alguns cops de vent bastant forts.
Només faltava veure caure un llamp allà mateix per marxar esperitats cap avall. Després del tro va seguir una calamarsa fina gairebé efímera, però en qualsevol cas, ens va empényer a cloure l'excursió quan abans millor. De tornada, fins el refugi va ser una agradable travessa (la boira anava baixant ràpidament), però més avall va acabar fent-se una mica llarg.
0 comentaris:
Publica un comentari