Carlit i volta a Lanós

Diumenge, 24 de juliol
Porté-Puymorens (Alta Cerdanya, França)
28 kms - 1400 m+ - 9 hores
(Track a Wikiloc)

El massís del Carlit (2921 m), situat a l'Alta Cerdanya, és conegut per ser el pic més alt dels Pirineus orientals. Per aquesta raó, el seu cim és molt visitat, sobretot durant els mesos d'estiu per la banda de les Bulloses, i tot i així, des de qualsevol racó l'experiència és molt gratificant per la bellesa del paisatge. Nosaltres aquesta vegada hem pujat des de Lanós.

Un cop travessada la població de Porté-Puymorens, seguint els cartells de "Route des Lacs" i passada la petita presa del Passet, hem deixat el cotxe al costat de l'antic telefèric (previ pagament d'1,5€ per l'aparcament). Des d'aquí s'inicia un camí que passant al costat del bucòlic Estany de Font Viva,



va salvant desnivell mitjancant llargues llaçades (camí dels Enginyers) fins a situar-se al costat de la presa de l'Estany de Lanós. En total, un parell d'hores caminant.

Després d'abandonar el camí principal, que porta a la portella de la Grava, ens desviem cap al sud a cercar la base de la pica del Carlit, amb una primera visió



que realment impressiona per la verticalitat de la canal que trepitjarem, però que a mesura que ens hi acostem ho veurem més assequible. El camí és molt marcat i al final, no resultarà tan carregós com sembla. Això sí, cal tenir cames! Al cim hi havia com una trentena de persones, i ens hem estat molt poca estona, doncs la temperatura no era precisament estival i afegit el fort vent tallant, la sensacíó tèrmica era de diversos graus negatius. Sense pla predefinit, hem negligit seguir per la cresta cap als Pics de Coll Roig i buscar un recorregut més arrecerat. Feia molts anys que havíem fet aquesta cresta, en un desembre congelat, i m'ha sapigut una mica greu no poder repetir la trescada, encara que fos de baixada... ja n'hi haurà d'altres ocasions!


Al final, hem decidit anar a donar la volta a Lanós, encara que en d'altres ocasions ja havíem investigat infructuosament alguna mena de camí per la banda de ponent i no ens havíem ensortit. Per llevant, en canvi, hi ha dos corriols, el del G.R.7 i un altre que travessa un abarsetar (matollar de neret) molt interessant. També ho ha set voltar per la zona dels estanyols, estanys mig reblerts i molleres situades



entre el Carlit i el Pic de la Grava, amb espècies típiques com cotoneres, esfagnes, joncs, pinguícoles i diverses orquídies. Més amunt, no hem pogut treure el cap cap a la banda d'Orlú, de caire tant salvatge: el vent, el fred i les boires han aconsellat iniciar la retirada.



Enmig de la recerca infructuosa d'algun camí -tot plegat és extrany doncs hi ha un petit refugi lliure-, un d'aquells moments per recordar ha estat mentre dinàvem, als peus del cim de Coma d'Or, tot veient un jove d'àliga daurada intentant caçar unes marmotes. I el Carlit, majestuós i desafiant, a l'altra banda de l'estany, en un entorn ample i lluminós, senzillament sublim.



Novament al costat de la paret de la presa, hem seguit el camí que en últim terme arriba al coll de Puymorens, però que serveix també per arribar-se a l'estany de Font Viva. Val la pena perquè es passa al costat d'algunes antigues entrades (mines de ferro) a la muntanya. Al capdavall, una magnífica excursió de 9 hores amb condicions ambientals potser més pròpies de la tardor.




Contornejant la Coma d'Or herbosa
segueixen la riera de Font Viva,
per una branca de sa verda riba
escalant la muntanya de Carlit.
Quaranta estanys blavosos lo coronen,
quaranta estanys de virginal puresa;
en quiscun d'ells amb tota llur bellesa
se miren tots los astres de la nit (...)

Com àliga real que el vol abaixa,
declina el carro d'or a la Bullosa,
en prat esmeragdí rúbrica hermosa,
xifra d'argent brodada en verd domàs; (...)

"Canigó" Jacint Verdaguer