Vall del Congost

Diumenge, 21 de gener
La Garriga (Vallès Oriental)
44 kms - 2238 m+ - 6h15min

Primera tirada llarga de l'any, organitzada per en Josep Massaguer. Sortint a les 6 del matí de la Garriga (241 m) i en plena nit, ens enfilem per pista a bon ritme fins al Santuari de Puiggraciós (689 m). Aquí parada tècnica doncs no em trobo massa bé de la panxa des de fa un parell de dies. Bones vistes sobre el Vallès i la serralada litoral, tot i que només s'endevinen un seguit de llumets enmig de la foscor. El dia ennuvolat i humit no permet una bona visibilitat. A continuació seguim més amunt resseguint el cingle i per corriol trescador i mediterrani fins a la Trona (831 m), ja al capdamunt dels cingles de Bertí. Des d'aquesta balconada bona part del massís del Montseny se'ns apareix al davant, separats això sí, per la profunda vall treballada pel Congost. Poc després davallem per l'humit grau de les avellanedes passant al costat de la casa de Valldàneu i més avall fins a Sant Pere de Valldàneu (521 m), en un racó de món senzillament deliciós. Aviat entrem a zona habitada i a les 9 del matí trepitgem els carrers de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda (404 m), on ens estem ben bé 1 hora per esmorzar al bar el Racó. Fi de la primera part.

A la segona part, ja més engrescats però amb la musculatura un xic adormiscada, abandonem Aiguafreda cap al cantó del Montseny, per la vall de l'Avencó. No triguem a enfilar-nos, primer per pista, després per un magnífic camí a la Serra de Fondrats, travessant un alzinar muntanyenc ben característic de la zona. La pluja no apareix, però el cel està presidit per uns colors ben apagats. Més amunt, fins i tot, farà fred de neu. A l'alçada del Bellit el bosc deixa pas a les feixes i ja a més de 1200 m sortim al Pla de la Calma. Tenim relativament a prop el Turó del Tagamanent, però avui no el visitarem, sinó que seguim cap a llevant fins a coronar al Puig del Sui. Després d'un parell d'hores corrent de nit i després de la zona embosquinada de vegades humida en alguns clots, transitar per aquests oberts matollars i landes culminals del Pla de la Calma a aquesta alçada, aixoplugats avui per un extens cel plomís i un aire fred, té quelcom de místic o trascendent: només som puntets enmig de la immensitat.

A dalt del Sui (1319 m) les vistes són fenomenals. Per altra banda, aquí es decideix escurçar el recorregut pensat de bon principi i retornem cap a La Garriga, doncs malauradament el temps se'ns tira a sobre. Ara resta un descens, llarg descens, també per uns paratges que tot i coneguts ens tornen a encisar. En un cert sector, la naturalesa granítica determina l'aparició de sauló, i com tots sabem, el sauló rellisca amb ganes si es corre a bon ritme... però aquest és un detall sense importància, un apunt més de la diversitat d'ambients d'aquestes valls, amb una barreja de vegetacions i sòls diferents que les fan ben interessants.

La cloenda de l'excel·lent jornada és un bon dinar amb bona companyia.

TOTES les fotos